lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the month “Març, 2013”

La Sardana de les Monges

Al davant de l’ermita de Sant Rafel

les sardanes airoses pugen al cel

i tothom sent en l’ànima dolçor de mel.

Sardanes com aquestes mai s’han sentit,

fins la ballen els avis quan ve la nit,

i als genolls de la mare salta el petit.

Per planures i serres escampa el vent

de la cobla les notes alegrement,

i fins l’ona s’hi acosta que al lluny la sent.

En un coll de muntanyes hi ha un monestir.

De puntetes les monges van al jardí

que les roses encensen i el llessamí.

Les sardanes arriben fins els seus cors

amb gatzara i rialles dels balladors,

i entorn d’elles, els arbres, quines remors!

Dues monges, en l’ombra, les mans s’han pres,

ja se n’hi ajunten d’altres i altres després;

les de més lluny s’acosten; tothom ja hi és.

Ballen totes porugues, ben dolçament;

enrogides de galtes, mig somrient,

i sos peus en la terra ni menys se’ls sent.

Rondinant, l’abadessa ja se n’hi va.

Sent-hi aprop llagrimeja, no sap renyâ,

que ella també n’és filla de l’Empordà.

La lluna que s’aixeca, les monges veu.

Pel damunt de la tàpia la cara treu,

i els hi diu, bondadosa: -Balleu, balleu!

Música d’Enric Morera. Lletra d’Àngel Guimerà.

L’Empordà

Cap a la part del Pirineu,

vora els serrats i arran del mar,

s’obre una plana riallera,

és l’Empordà!

Digueu, companys, per on hi aneu,

digueu, companys, per on s’hi va,

tot és camí, tot és drecera,

si ens dem la mà!

Salut, noble Empordà,

salut, palau del vent,

parlem al cor content,

una cançó!

Pels aires s’alçarà,

pels cors penetrarà,

penyora s’anirà fent de germanor

una cançó.

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,

a dintre de la mar hi ha una sirena.

Ell canta al dematí, que el sol li és bo;

ella canta les nits de lluna plena.

Ella canta: -Pastor em fas neguit.-

Canta el pastor: -Em fas neguit, sirena.-

– Si sabéssis el mar com és bonic!

– Si veiéssis la llum de la carena!

– Si baixessis, series mon marit!

– Si pugessis, ma joia fóra plena!

La sirena es féu un xic ençà,

un xic ençà el pastor de la muntanya,

fins que es trobaren al bell mig del pla

i de l’amor plantaren la cabana:

fou l’Empordà.

Música d’Enric Morera. Lletra de Joan Maragall.

El Saltiró de la Cardina

Pageseta moreneta, 

vull cantar-te una cançó;

vull dir-te d’una vegada 

que també t’estimo jo.

Com es mimen i s’estimen

per les branques els ocells,

per què no hem d’amanyagar-nos

tu i jo, com fan ells?

No sents com refila la cardina

que al niu enyora tota sola

el company volgut de ploma fina

que ha alçat el vol, de cara al sol,

i no ha tornat!

Ja de retorn el gai ocell

refila entre les fulles;

fent saltirons va la femella

a n’ell, l’ocell la té.

Per què has trigat així?

Què hi manca, al niu,

de nostre amor l’encís?

I ell li respon: -Ocella, petita i bella,

seguint a saltirons

de nostres il.lusions l’estrella.

I tot saltironant per la verdor,

canta l’amor, la, la, la, la,

Veig, pageseta, que et tornes roja,

tos ulls em diuen ben clar que sí;

com l’ocella a son ocell,

tu m’estimaràs a mi.

De tos llavis un petó voldria jo.

Tu m’has pres

amb tos ulls negres el meu cor.

Ets ma vida, ets ma joia i mon tresor,

Com el cant de la cardina, nostre cant,

serà dolç, serà amorós i triomfant.

Música de Vicens Bou. Lletra de J. M. Francès.

Dóna’m la flauta i canta…

A’tini al-NayGive me the fluteLyrics: Kahlil Gibran Music: Najib Hankash

Give me the flute, and sing / immortality lies in a song / and even after we’ve perished / the flute continues to lament / have you taken refuge in the woods / away from places like me / followed streams on their courses / and climbed up the rocks. Did you ever bathe in a perfume / and dry yourself with a light / drink the dawn as wine / rarefied in goblets of ether / give me the flute then and sing / the best of prayer is song / and even when life perishes / the flute continues to lament / have you spent an evening / as I have done / among vines / where the golden candelabra / clusters hang down / did you sleep on the grass at night / and let space be your blanket / abstaining from all that will come / forgetful of all that has passed / give the flute then and sing / in singing is Justice for the heart / and even after every guilt / has perished / the flute continues to lament / give the flute and sing / forget illness and its cure / people are nothing but lines / which are scribbled on water.

From Fairouz; Legend and Legacy

----------------

Poema de Khalil Gibran, música de Najib Hankash i veu de Fairouz. Líban.

Camí de la Font

La fadrina va a la font

a buscar un cantiret d’aigua

refilant com un ocell

i saltant com una daina.

En passar prop del molí

troba algú que l’esperava,

troba el fill del moliner

que li fa la mitja rialla.

“Si em donessis un clavell

jo te’n donaria un altre;

i si em feies un petó

jo te’n tornaria quatre.

Quan arriba de la font

li botzina així la mare:

“Molt trigaves a tornar!”

– És la font que a penes raja.

– Molt despentinada vas!

– És que el vent m’ha escabellada.

– Molt enferinada véns!

– És la pols que aixeca l’aire.

– Jo no veig que faci vent

ni que aixequi pols tan blanca!

– Aquí dalt potser que no…

allà baix fa un altre oratge.

Música i lletra d’Apel.les Mestres.

Gallecs És Nostre!

1.  Si voleu saber una història

us la cantarem aquí

del que deu anys endarrere

a Gallecs va succeir.

Aleshores que expropiaren

gairebé sense avisar

les mil cinc-centes hectàries

de Gallecs i els seus voltants.

Ai, que més ai!

que el molí de vent belluga

ai, que el conec

el molí que belluga vora el rec.

2.  Els civils casa per casa

repartien un paper

que donaven sols dos mesos

per tirar-nos al carrer.

Que el govern i els seus ministres

un decret ‘vien dictat,

expropiant tota la zona

per construir una gran ciutat.

Ai, que més ai!…

3. Era això per l’any setanta,

ja sabeu que aquella gent

imposaven aleshores

molt més que en aquest moment.

Agafats desprevinguts

no ens vam sapiguer unir,

unes famílies marxaren

i altres ens vam quedar aquí.

Ai, que més ai!…

4. I així començà el calvari

esperant tots el moment

que les màquines vindrien

a omplir-nos de ciment.

Si serà per primavera

o serà l’hivern vinent,

les masies que s’esquerden

i els camps a mig rendiment.

Ai, que més ai!…

5. Prô no tot seran desgràcies

que d’un temps a aquesta part

hem sabut organitzar-nos

i les coses van canviant.

Hem fet festes i trobades,

ciclistades, reunions,

per les ràdios i els diaris

exposem nostres raons.

Ai, que més ai!…

6. I la gent que ara aquí us canta,

que hem format un orfeó,

fem sentir nostres cantades

des de l’Ebre al Rosselló. (bis)

Ai, que més ai!…

Romanç escrit i musicat per en Jaume Arnella.

Per Tu Ploro

Anem a la muntanya,

que ara ve el bon temps;

ve la Primavera,

ve la Primavera,

la-larala-la-la-la-la-la.

Hores d’alegria,

hores de tristor.

Ai del qui se’n va

i no tornarà!

També, més ai!

del qui perd l’amor!

La-la-la-la.

També, més ai!

del qui perd l’amor!

Laralala-laralala…

Adéu, rosa d’abril!

Adéu, rosa encarnada!

Demà lluny del teu roser,

d’enyorament em moriré.

Quan et diran

la meva fí, 

plora per mi,

que per tu ploro;

plora per mi,

més dolçament

que amargament

no és teu plor.

Eixuga el plor,

no ploris gaire,

que et marciria

el pas de l’aire.

No ploris gens,

no ploris, no,

per tu i per mi,

jo, que ja en sé,

bé puc plorar millor.

La-larala-la…

Música de Pep Ventura. Lletra de Joan Maragall.

http://www.goear.com/listen/65858c4/per-tu-ploro-emili-vendrell-pare

Lo Tio Pep

1. Lo tio Pep se’n va a Muro, oh tio Pep! (bis)

De Muro què em portarà? Tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep. (bis)

2. Una tartrana i un burro, oh tio Pep! (bis)

Per ‘nar-se’n a passetxar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep. (bis)

3. El tio Pep ja té el burro, oh tio Pep! (bis)

que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep. (bis)

4. I tota la txent de Muro, oh tio Pep! (bis)

diuen que l’han enreat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep. (bis)

5. El ruc li ha dat tres pataes, oh tio Pep! (bis)

I l’han dut a l’hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep. (bis)

6. Té tres costelles trencaes, oh tio Pep! (bis)

i tot lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep. (bis)

 

Popular valenciana.

Post Navigation