lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the month “Mai, 2013”

Pel Teu Amor (Rosó)

I. Amb la llum del teu mirar

has omplert la meva vida,

si em poguessis estimar

ma il.lusió fóra acomplida

i viuria tan content

que en mon rostre s’hi veuria

la llum de l’agraïment

i a tothora et cantaria

una cançó pels teus rulls

que jo mateix et faria

i una cançó pels teus ulls,

perquè enmig de tants esculls

ells fossin la meva guia.

Rosó, Rosó,

llum de la meva vida!

Rosó, Rosó,

no desfacis ma il.lusió!

II. Presoner só en tots moments

de la teva veu tan clara,

que allunya els mals pensaments

i la bondat sols empara,

perquè és fresca i és suau

i és un doll de poesia

i s’assembla en el cel blau

que al cor ens dóna alegria,

doncs ja que em tens presoner

un dia i un altre dia

i jo m’hi trobo tan bé,

Roser, la meva Roser,

vulgues fer-me companyia.

Rosó, Rosó,

llum de la meva vida!

Rosó, Rosó,

no desfacis ma il.lusió!

Pel Teu Amor (Rosó)

Anuncis

La Gata i el Belitre

1. De la gata i el belitre

jo us diré el que ha passat;

s’ha perdut alguna cosa,

no sé qui l’haurà trobat.

Si serà el gos o bé el gat,

a la nyigo, nyigo, nyigo,

si serà el gos o bé el gat

aquell qui ho haurà trobat.

2. Ja en respon una velleta:

-Penso que haurà estat el ca,

jo la gata no la he vista

ni sentida miolar.

Que si la puc atrapar…

que ja me la pagarà.

3. Doncs, bé estareu contentes

ara que el ca se n’ha anat,

atipareu bé la gata

que estiga grassa aviat;

li donareu pa torrat…

i amb oli ben sucat.

4. Faci fred o plogui o nevi

a defora em fan anar

tant si és nit com si és de dia

sense beure ni menjar.

Sense llit, sense sopar…

mal ofici és el de ca.

5. Som anat a la perera

som estat afortunat,

som menjat sinó una pera

i m’han ben codolejat.

Diuen que em volen matar…

no sé de mi què serà.

6. Ara ve la primavera

que regnarà la guineu,

ara ve la primavera

que regnarà la guineu

i llavors bé ho veureu…

els gossos si tenen preu.

Popular catalana.

Cançó Muntanyenca

1. Muntanyes regalades

les dels voltants d’Olot, 

la primavera hi canta,

s’hi xala la tardor;

i si l’hivern hi neva,

l’estiu, festa major!

Muntanyes regalades,

les dels voltants d’Olot.

2. Companys, amunt i fora,

gran aire i gran claror

encenguin nostres venes

i eixamplin nostres cors.

Res dóna l’alegria

d’aqueixos miradors.

Muntanyes regalades,

les dels voltants d’Olot.

3. Bell Puigsacalm, tes cimes

congrien pluja i sol,

el Pirineu tendresa

amb fraternals petons,

records d’antiga pàtria, 

confiances al retorn.

Muntanyes regalades,

les dels voltants d’Olot.

Rossinyol

1. Rossinyol que vas a França, rossinyol,

encomana’m a la mare rossinyol

d’un bell boscatge, rossinyol d’un vol.

2. Encomana’m a la mare, rossinyol,

i a mon pare no pas gaire, rossinyol,

d’un bell boscatge, rossinyol d’un vol.

3. I a mon pare no pas gaire, rossinyol,

perquè a un pastor me n’he dada, rossinyol,

d’un bell boscatge, rossinyol d’un vol.

Popular catalana.

El Caçador i la Pastoreta

1. Una matinada fresca

drum blai là

quina fresca hi feia!

vaig sortir per anar a caçar

drum blai là quina fresca hi fa!

2. No en trobo perdiu ni guatlla

drum blai là

quina fresca hi feia!

per a poder-li tirar

drum blai là

quina fresca hi fa!

3. Si no una pobra pastora

drum blai là

quina fresca hi feia!

que en guardava el bestiar

drum blai là

quina fresca hi fa!

4. De tan boniqueta que era

drum blai là

quina fresca hi feia!

no la goso despertar

drum blai là

quina fresca hi fa!

Popular catalana.

Post Navigation