lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the month “Juny, 2013”

Dins la fosca

Dins la fosca, tot d’una,

dalt la copa d’un gran pi,

s’enfilava la lluna

com el punt d’una “i”.

Olarà, diria,

olarà, dirió.

Olarà, diria,

Olarà, dió.

Anuncis

L’inverno è passato / Cucut i la Guimbarda

L’inverno è passato,

l’aprile non c’è più,

è ritornato il maggio

col canto del cucù.

Cucù, cucú,

l’aprile non c’è piu`

è ritornato il maggio

col canto del cucù.

Lassù per le montagne,

la neve non c’è più,

comincia a far’il il nido

il povero cucù.

Cucù, cucù…

La bella alla finestra

la guarda in sü e in giù

l’aspetta il fidanzato

al canto del cucù.

Cucù, cucù…

Te l’ho pur sempre detto

che maggio ha la virtù

di far sentir l’amore

al canto del cucù.

Cucù, cucù…

Cucut i la guimbarda

cantaven fent el niu,

cucut canta que canta,

guimbarda riu que riu.

Cucut, cucut, 

cantaven fent el niu,

cucut canta que canta

guimbarda riu que riu.

Cucut i la guimbarda

cantaven en el niu,

guimbarda ja n’és morta,

cucut encara és viu.

Si a dalt de la muntanya

cucut ja n’ha cantat,

tindrem la tarda eixuta 

i el dematí mullat.

Popular suïssa-italiana, del Ticino.

Frère Jacques / Germà Jaume

Frère Jacques, Frère Jacques,

dormez vous? dormez vous?

Sonnez les matines, sonnez les matines!

Ding, dang, dong,

ding, dang, dong.

Germà Jaume, Germà Jaume,

dormiu bé? dormiu bé?

Toqueu les matines, toqueu les matines!

Ding, dang, dong,

ding, dang, dong.

Popular francesa

Londres crema

Londres crema, Londres crema,

correm-hi! correm-hi!

foc!, foc!, foc!, foc!,

se’ns ha acabat l’aigua.

Popular anglesa.

Cançó a la Moreneta

Moreneta en sóu, és que el sol us toca,

és que us toca el sol, el sol de la Glòria.

Moreneta en sóu, moreneta i rossa.

Ángels d’ales d’or us farien ombra,

Vós no en voleu, no, voleu ser pastora,

tan sols per vetllar des d’un cim de roca

vostre gran ramat de viles i pobles.

Moreneta en sóu…

Catalans veniu, Maria ens enyora,

té el sol per vestit, el cel per corona.

per tron un mont d’or, per cambra una glòria,

veniu-la a adorar que els àngels no gosen.

Moreneta en sóu…

El Noi de la Mare

Què li darem an’el noi de la mare,

què li darem que li’n sàpiga bo?

Panses i figues, i nous, i olives,

panses i figues, i mel, i mató.

No ploris, no,

manyaguet de la mare;

no ploris, no,

que jo et canto d’amor.

Cada gronxada et daré una abraçada

cada abraçada un beset amorós;

mes brunes trenes seran tes cadenas,

niu i alcoveta les ales del cor.

No ploris, no…

Popular catalana, de breçol.

Vós Sóu Senyor

Vós sóu Senyor la llum del meu cor.

Vós sóu la meva força.

En Vós, Senyor, jo trobo el meu bé,

Vós m’ompliu de joia.

1. Jo penso en Vós de dia i nit, oh Senyor!

car Vós guieu mon espérait, oh Senyor!

Vós sóu …

2. No vull servir l’argent ni l’or, oh Senyor!

per sempre més us dono el cor, oh Senyor!

Vós sóu …

3. Havent posat els ulls en Vós, oh Senyor!

caminaré amb el cor joiós, oh Senyor!

Vós sóu …

4. Faré cantant el meu camí, oh Senyor!

amb Vós la mort no em pot ferir, oh Senyor!

Vós sóu …

5. A dalt del cel m’acollireu, oh Senyor!

i d’alegria m’omplireu, oh Senyor!

Vós sóu …

Negro spiritual. Adaptació de Mn. J. Camps.

La Canción del Jangadero

Jangadero, jangadero,

Mi destino sobre el río es derivar.

Desde el fondo del obraje maderero, 

jornalero del agua que se va.

Río abajo voy llevando la jangada,

río abajo por el alto Paraná,

es el peso de esta sombra derrumbada

con el anhelo del agua que se va.

Padre río, tus escamas de oro vivo

son el sueño que nos lleva más allá,

voy en pos del horizonte fugitivo,

me devora la pasión de navegar.

Jangadero…

Río abajo, río abajo, río abajo,

río abajo voy sangrando esta canción,

con el peso de esta vida de trabajo

se me vuelve camalote el corazón.

Banda, banda, sol y luna, cielo y agua,

espejismo que no cesa de pasar,

piel de barro, fabulosa lampalagua,

me devora la pasión de navegar.

Jangadero…

*Jangada (veu portuguesa).- Rai; embarcació per a transportar fusta.

*Obraje maderero.- Establiment d’explotació forestal.

*Camalote.- Planta aquàtica que creix als rius d’Amèrica.

*Lampalagua.- Monstre fabulós que beu l’aigua dels rius i els deixa secs.

Vell Pelegrí

1. Vell pelegrí, jo vaig fent via

com foraster arreu del món,

prô estic segur que en l’altra vida

m’acollirà Déu piatós.

Me’n vaig allà a veure el Pare,

lassat el cos de caminar,

al capdevall de la jornada

lloc de repòs penso trobar.

2. El meu camí ja arriba a terme,

ja sento pròxim el Jordà,

mes amb la mort res no puc perdre,

que hi deixaré el meu penar.

Allà veuré la dolça Mare,

consol i amor em donarà,

al capdevall de la jornada

prop d’Ella espero reposar.

3. Jo veig la fí, sense temença,

com un descans per al meu cos,

i veig venir la recompensa

per Déu promesa al meu esforç.

Me’n vaig allà, al sojorn dels àngels

on no rebré cap més refús,

per cantâ amb ells goigs i lloances,

eternament, al bon Jesús.

Negro espiritual. Adaptació d’A. Martorell.

Muntanyes del Canigó

Canigó. Fotografia obtinguda a Wickimèdia Commons

Canigó. Fotografia obtinguda a Wickimèdia Commons

1. Muntanyes del Canigó,

fresques sóu i regalades,

més ara que ve l’estiu

que les aigües són gelades.

2. Sis mesos n’hi som estat

sens veure persona nada

sinó lo rossinyolet

que en eixint del niu cantava.

3. Lo rossinyolet s’és mort,

l’enyorança m’hi ha agafada;

si ne sóc caigut malalt,

d’una cruel mala gana.

4. Ningú no em coneix lo mal

ningú sap què és  lo que em mata

sinó una nina que hi ha

que l’amor me’n té robada.

Popular catalana.

Post Navigation