lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the month “Setembre, 2013”

Camí de la Font

1. La fadrina va a la font

a buscar un cantiret d’aigua,

refilant com un ocell

i saltant com una daina.

2. En passar prop del molí

troba algú que l’esperava,

troba el fill del moliner

que li fa la mitja riatlla.

3. – Si em donessis un clavell

jo te’n donaria un altre;

si tu em feies un petó

jo te’n tornaria quatre.

4. Quan arriba de la font

li botzina així sa mare:

– Molt trigaves a tornar!

– És la font que a penes raja.

5. – Molt despentinada vas!

– És que el vent m’ha escabellada.

– Molt enfarinada véns!

És la pols que aixeca l’aire.

6. – Jo no veig que faci vent

ni que aixequi pols tan blanca!

– Aquí dalt pot ser que no…

– Allà baix fa un altre oratge.

Apel.les Mestres.

Anuncis

La Balanguera

1. La Balanguera misteriosa,

com un aranya d’art subtil,

buida que buida sa filosa,

de nostra vida treu el fil.

Com una parca bé cavil.la

teixint la tela de demà,

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Com una parca bé cavil.la

teixint la tela de demà,

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

2. Quan la parella ve de noces,

ja veu i compta sos minyons;

veu com davallen a les fosses

els qui ara viuen d’il.lusions.

Els qui a la plaça de la vila

surten a riure i a cantar.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Els qui a la plaça de la vila

surten a riure i a cantar.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

3. Girant l’ullada cap enrere

guaita les ombres de l’avior.

i de la nova primavera

sap on s’amaga la llavor.

Sap que la soca més s’enfila

com més endins pot arrelar.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Sap que la soca més s’enfila

com més endins pot arrelar.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

4. De tradicions i d’esperances

tix la senyera pel jovent

com qui fa un vel de nuviances

amb cabelleres d’or i argent.

De la infantesa que s’enfila,

de la vellúria que se’n va.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

De la infantesa que s’enfila,

de la vellúria que se’n va.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Lletra de Joan Alcover. Música d’Amadeu Vives.

Les Flors de Maig

Prop del riu hi ha una verneda

i un saló enmig sa espessura,

amb catifes de verdura 

i amb sofàs de trons de faig.

Lloc agrest on van les nines

i, en besant sa cara hermosa,

les confon l’aura amorosa

amb les flors del gentil maig.

I els ocells busquen son niu

entremig de la verneda;

els ocells busquen son niu

entremig del bosc joliu.

Sota d’un salze seu una nina,

trena joiosa son ric cabell d’or;

és son mirall fresca font cristal.lina,

són sos adornos violetes del bosc;

altra, teixint matisada garlanda

gronxa son cos, que és de gràcia un tresor;

altra, amb son blanc cabridet a la falda,

canta més fí que el festiu rossinyol.

Més ai de los cors!, que són eixes noies

les més riques toies del mes de les flors!

La vesprada al camp regala

d’albes perles bona almosta;

el sol bell fugí a la posta,

i d’estels s’omple el cel blau.

Pastoretes, ans no soni

de la queda la campana, ballarem una pavana

amb vosaltres si així us plau.

I els ocells de dins son niu

glossaran una tonada…

els ocells de dins son niu

glossaran un cant festiu. Tra la là…

Sota d’un salze seu una nina…

Josep Anselm Clavé.

 

Jo em donaria a qui em volgués

 

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n’adonés,
d’aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m’ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me’n quedés
en el no-meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, però que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n’adonés:
com una almoina que se’m fes.

Josep Palau i Fabre i Maria del Mar Bonet.

 

No voldria res més ara

No voldria res més ara
Que estimar-te
I sentir el teu cos, ben a prop, ben a prop.

No voldria res més ara
Que el teu somriure
I ni un alè d’aire entre tu i jo.

No tenc res més ara
Que aquesta cambra;
I només un poc meva,
La llum dels finestrons.
Ahir pel carrer vaig perdre
Paraules i cançons
I estic aquest matí tan buida…

Un renou de mosques
Fa somriure els vidres,
I el vent m’omple de fulles
un jardí transparent.
Ben lluny, això, de tu i de mi,
Com si fos un núvol falaguer.

No voldria res més ara
Que estimar-te
I sentir el teu cos, ben a prop, ben a prop.

No voldria res més ara
Que el teu somriure
I el vent s’enduria dels meus llavis
La cançó.

Maria del Mar Bonet.

No Trobaràs la Mar

1. Si un dia véns a casa

te mostraré es jardí,

un núvol que tenc al pati

i la flor de llessamí.

No trobaràs la mar,

la mar fa temps que va fugir,

un dia se’n va anar

i em va deixar aquí.

2. Deixaré sa feina per tu,

ses eines damunt sa taula,

tancaré bé sa finestra

i es vent no em robarà cap paraula.

No trobaràs la mar,

la mar fa temps que va fugir,

un dia se’n va anar

i em va deixar aquí.

3. Trobaràs noves flors

i fruites a sa taula

i una cançó per tu

que fa temps que et tenc guardada.

i una cançó per tu

que fa temps que et tenc guardada.

No trobaràs la mar,

la mar fa temps que va fugir,

un dia se’n va anar

i em va deixar aquí.

4. I més tard, quan te’n vagis

serà l’hivern cada nit,

jauré en el mateix llit

amb la fredor en els llavis.

Jauré en el mateix llit

amb la fredor en els llavis.

No trobaràs la mar,

la mar fa temps que va fugir,

un dia se’n va anar

i em va deixar aquí.

Maria del Mar Bonet.

 

Vaixell de Grècia

Si per les albes veieu passar un vaixell

besant les aigües del mar, bressol dels déus,

féu-li senyal, que pugui veure on som

i navegar amb nosaltres cap al nord.

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó

no penseu mai que ho hagi perdut tot,

que el poble sempre podrà inflar el velam

per guanyar onades fetes de por i de sang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,

que duus la pena i el dol que porta el meu,

vaixell de Grècia, que no t’enfonsi el tro,

infla les veles que anem al mateix port.

Lluís Llach.

Post Navigation