lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the month “Octubre, 2013”

Ila Congó

Ila congó,

ila congó,

ila congó baié,

ila congó baié, congó

baié, congó baié.

Popular del Congo.

Anuncis

Joan del Riu

1. Joan del Riu n’és arribat

amb un plat de confitura.

Joan del Riu n’és arribat

amb un plat de codonyat.

N’ha portat un violon

per fer ballar les minyones,

n’ha portat un violon

per fer ballar tot el món!

2. Joan del Riu n’és arribat

amb una càrrega de monines,

Joan del Riu n’és arribat

amb una càrrega d’escarbats.

N’ha portat un violon…

3. Joan del Riu n’és arribat

amb una bóta de vi ranci,

Joan del Riu n’és arribat

amb una bóta de muscat.

N’ha portat un violon…

Popular catalana, del Rosselló.

La Barca de’n Miquel / Michael Row the Boat Ashore

*Rema, rema amunt, Miquel, al.leluia!

pel Jordà aniràs al cel, al.leluia!.

*Té una barca de cançó, al.leluia!

canten rem, vela i timó, al.leluia!

*Oh companya, hissa amunt, al.leluia!

que on anem encara és lluny, al.leluia!

*L’altra riba vull guanyar, al.leluia!

que la mare deu ser allà, al.leluia!

*El Jordà és fred i traïdor, al.leluia!

mata el cos, l’ànima no.

Adaptació: J. Soler Amigó.

Aquesta cançó ve de les illes de la costa atlàntica, enfront de Georgia. Els esclaus hi van ser duts de l’Àfrica ben aviat; hi vivien molt allunyats de la civilització. És recentment que s’hi han fet alguns ponts. En aquell temps l’únic sistema de transport eren les barques. Les tripulacions que hi havia, d’una i altra plantació estaven orgulloses del que cantaven i miraven de fer cançons noves que no coneguessin els altres. Segurament, el remer en cap d’una de les tripulacions, es deuria haver dit Miquel. (D’unes notes de Pete Seeger).

The water is wide / El riu és molt ample

 

The water is wide, I cannot get over 
And neither have I wings to fly 
Give me a boat that can carry two 
And both shall row, my love and I 

A ship there is and she sails the sea 
She's loaded deep as deep can be 
But not so deep as the love I'm in 
I know not if I sink or swim 

I leaned my back against an oak 
Thinking it was a trusty tree 
But first it bent and then it broke 
So did my love prove false to me 

I reached my finger into some soft bush 
Thinking the fairest flower to find 
I pricked my finger to the bone 
And left the fairest flower behind 

Oh love be handsome and love be kind 
Gay as a jewel when first it is new 
But love grows old and waxes cold 
And fades away like the morning dew 

Must I go bound while you go free 
Must I love a man who doesn't love me 
Must I be born with so little art 
As to love a man who'll break my heart 

When cockle shells turn silver bells 
Then will my love come back to me 
When roses bloom in winter's gloom 
Then will my love return to me

* El riu és molt ample i no el puc travessar

i no tinc ales per volar.

Dóna’m un bot que en pugui dur dos

i remarem, l’amor i jo.

*Hi ha un vaixell molt gran que solca l’ample mar,

va carregat fins a vessar;

l’amor que tinc encara és més ple

i, ves, potser m’enfonsaré.

* Vaig ben recolzar-me en un roure vell

pensant que era un arbre novell,

primer es vinclà i després es trencà:

és el que em féu l’amor ingrat.

* Vaig posar la mà en un matoll suau

pensant trobar-hi un lliri blau,

però em vaig punxar, vaig sentir el dolor

i vaig deixar la tendra flor.

*L’amor és gentil, l’amor quin enrenou!

és resplendent com joiell nou;

però es fa vell i es va dissipant

i s’esvaeix, rou matinal.

Antic folk irlandès. Canta Pete Seeger. Traducció i adaptació de Xesco Boix i Miquel Raventós.

El Vestir de’n Pasqual

1. El meu xicot, vestint és tan original

que no té igual i crida l’atenció

per contemplar-lo surt tothom sempre al portal

perquè en Pasqual fa sensació.

Va amb pantalons color de molsa,

gasta botins extravagants,

un bastonet de canya dolça

i un “sobretodo” amb farbalans.

Elàstics blaus, subjectats amb candaus

porta el meu enamorat, i el barret de costat,

de color verd, que és el que em perd…

I porta un gec, catacric, catacrec,

un gec d’astracan pelut, ribetat de vellut

i a l’armilla hi duu cigrons per botons.

En Pasqual és en tot original, com cal.

2. Porta corbata d’encenalls, el meu Pasqual,

i un coll molt alt de set o vuit colors,

i una bufanda amb un serrell així de llarg

que li serveix d’espolsadors.

Me’n gasta guants de pell d’anguila,

mitjons de fil d’empalomar,

calçat d’espatlla de goril.la i punys de goma d’esborrar.

Elàstics blaus, subjectats amb candaus…

3. Porta camisa amb la petxera de xarol,

i un girasol es posa al trau el noi,

una cadena d’or xapada de llautó

i un mocador de pegamoi.

Amb xemeneia es fuma el puro

i amb salfumant es renta els peus,

porta un relloge que és de suro

i al dit un “sello” de correus.

Elàstics blaus subjectats amb candaus…

Lletra de J. Misterio. Música de J. Viladomat.

Post Navigation