lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the month “Novembre, 2013”

La Calma de la Mar

Quan jo tenia pocs anys

el pare em duia a la barca

i em deia: quan siguis gran,

no et fïis mai de la calma.

Bufa mestral, ben fort,

infla de vent la vela

que arribarem a port

i allà veurem la Pepa, ai!

ai! la Pepa, ai!, ai! mon amor.

La mar semblava un mirall, 

la lluna plena brillava;

això serà un temporal

d’una nineta encantada.

Bufa mestral, ben fort…

He estat un home valent

i no he girat mai la cara

quan m’he sentit a la pell

l’urpa de la turbonada.

Bufa mestral, ben fort…

Més ai! avuí que sóc vell

i ja no em llevo a trenc d’alba,

compto les hores despert

i em fa basarda la calma.

Bufa mestral, ben fort…

Popular catalana. (diverses versions)

Anuncis

Sona Viola, Sona.

A plaça fan ballades,

plaça del rei anglès.

Ballen comtes i dames,

dames i cavallers.

Sona viola, sona, sona lo so cortès;

mira que ballen dames,

dames i cavallers.

També n’hi balla una

filla del rei anglès;

ja n’hi fan una saia

de nou colors o més.

Sona viola, sona…

Set sastres la tallaven,

cosir-la, vint-i-tres.

Cada repunt que feien,

una unça d’or més.

Sona viola, sona…

Popular catalana, de la Provença.

La Timba de les Cartes

Tornada:

Sota, cavall i rei,

el dimoni juga a cartes.

Sota, cavall i rei,

si vas sol et fa la llei.

1. La bescambrilla és un joc astut,

si no vigiles ja t’han fotut,

abans cal veure trumfos què són:

cada partida canvia el món.

2. Si mana espases o bé garrots,

són forces vives, vés-hi si pots.

Si va de copes els vins millors,

malfarts que manen i vividors.

3. Si toca els oros no hi prenguis mal

que ara té els trumfos el capital.

As, tres, figures: rei i cavall

i de la sota no et fïis mai.

4. Timba parada, ens toca jugar;

t’han dat tres cartes, les tens en mà.

Va llença’n una, prova la sort,

si te’n refies ja et donc per mort.

5. Au, roba i tira, enreda algú,

fent perdre els altres, guanyaràs tu.

Cavall fot sota, rei fot cavall,

el tres el guanya, l’as no perd mai.

Més avall trobes els sense sou,

les que no lliguen: el vuit i el nou.

Així és la vida, però a mi no em fot,

 estripem cartes o guanyem tots.

Lletra de Joan Soler. Música de Jaume Arnella.

La Timba de les Cartes

Oh, Brandy Deixa’m Tot Sol / Oh, Brandy Leave Me Alone

*Oh, Brandy, deixa’m tot sol,

oh, Brandy, deixa’m tot sol,

oh, Brandy, deixa’m tot sol,

recorda que he de marxar.

*Oh, Brandy, el cor m’has trencat,

oh, Brandy, el cor m’has trencat,

oh, Brandy, el cor m’has trencat

recorda que he de partir.

*Oh, Brandy, leave me alone,

oh, Brandy, leave me alone,

oh, Brandy, leave me alone,

remember I must go home.

*Oh, Brandy, you broke my heart,

oh, Brandy, you broke my heart,

oh, Brandy, you broke my heart

remember that we must part.

Oh, brandy deixa’m tot sol

o

Twinkle, twinkle / Fés l’ullet

Twinkle, twinkle, little star,

how I wonder what you are…

Up, above that world so high,

like a diamond in the sky…

Twinkle, twinkle, little star,

how I wonder what you are!

Fés l’ullet petit estel,

com m’encises quan et veig!

Miro amunt i et veig tan alt,

com un diamant dalt del cel…

Fés l’ullet petit estel,

com m’encises cada nit!

Popular anglesa. Adaptació: M.A.Santapau

Sense Vent

*Sense vent, qui pot navegar?

Sense rems, qui és que avança?

Qui es separa d’un bon amic,

sense cap recança?

*Sense vent, jo puc navegar,

sense rems, també avanço,

però em separo d’un bon amic

amb molta recança.

*Perquè el vent ajuda a avançar

i els rems també fan falta,

però és la força de l’amistat

la que mou la barca.

*És la vida que ens ha ajuntat

i la vida ens separa,

però els amics que ahir varen ser

el meu cor els guarda.

*Qui pot prendre el vent amb les mans?

Sense veu qui és que parla?

I qui pot deixar el nostre món

sense una recança.

Sense vent…

Popular escandinava.

Tumbalalaika

1. Vull cantar-te la cançó

d’un fadrí tocat d’amor,

com sospirava arreu i a tothora

per una noia encisadora.

Tum-bala, tum-bala, tum-balaika,

tum-bala, tum-bala, tum-balalaika,

tum-balalaika, spiel balalaika

tum-balalaika, canta i somriu.

2. Digue’m maca, digues-m’ho clar:

sense aigua, què creixerà?

què pot cremar que no es torni cendra?

què pot plorar sense un sospir tendre?

Tum-bala, tum-bala, tum-balalaika…

3. Diu la noia: Insensat!

Res no creix sense humitat,

crema l’amor, sens tornar-se cendra

i plora el cor per un amor tendre!

Tum-bala, tum-bala, tum-balalaika…

Cançó yiddish. Adaptació Miquel Raventós.

Tumbalalaika

À la Claire Fontaine / Prop la Font d’Aigua Clara

1. À la claire fontaine

m’en allant promener,

j’ai trouvé l’eau si belle

que je m’y suis baigné.

Il y a longtemps que je t’aime,

jamais je ne t’oblierai!

2. Sous les feuilles d’un chêne

je me suis fait sécher,

sur la plus haute branche

un rossignol chantait.

Il y a long temps que je t’aime…

3. Chante, rossignol, chante

toi qui as le coeur gai,

tu as le coeur à rire…

moi je l’ai à pleurer.

Il y a long temps que je t’aime…

4. J’ai perdu mon ami

sans l’avoir mérité,

pour un bouquet de roses

que je lui refusais.

Il y a long temps que je t’aime…

5. Je voudrais que la rose

fût encore au rosier,

et que mon doux ami

fût encore à m’aimer.

Il y a long temps que je t’aime…

1.  Prop la font d’aigua clara

vaig anar a passejar;

l’aigua era tan formosa

que, vès, m’hi vaig banyar.

Fa molt de temps que t’estimo;

jamai no t’oblidaré.

2.  Sota el fullam d’un roure

l’oreig em va eixugar.

Dalt la branca més alta

un rossinyol cantà.

Fa molt de temps que t’estimo;

jamai no t’oblidaré.

3. Canta, rossinyol, canta,

tu que et sents ben content;

tens el cor ple de rialles

prô jo el tinc ple de plor.

Fa  molt de temps que t’estimo;

jamai no t’oblidaré.

4. Vaig perdre el meu amic

per un rampell ingrat:

un pom de roses roges

jo li vaig refusar.

Fa molt de temps que t’estimo;

jamai no t’oblidaré.

5. Voldria que ara la rosa

fós encara al roser

i que  el meu tendre amic

encara m’estimés.

Fa molt de temps que t’estimo;

jamai no t’oblidaré.

Antiga cançó de França. Traducció de Maria Assumpta Santapau.

Dalt del cotxe

Dalt del cotxe hi ha una nina

que en repica els cascavells.

Trenta, quaranta,

l’ametlla amarganta,

pinyol madur,

ves-te’n tu.

Si tu te’n vas,

nero, nero, nero,

si tu te’n vas,

nero, nero, nas.

Popular catalana.

Post Navigation