lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the month “febrer, 2014”

Pel teu Amor (Rosó)

1. Amb la llum del teu mirar

has omplert la meva vida,

si em poguessis estimar

ma il.lusió fóra complida

i viuria tan content

que en mon rostre s’hi veuria

la llum de l’agraïment

i a tothora et cantaria

una cançóp pels teus rulls

que jo mateix et faria,

una cançó pels teus ulls

perquè enmig de tants esculls

ells fossin la meva guia.

Rosó, Rosó, llum de la meva vida!

Rosó, Rosó, no desfacis ma il.lusió!

2. Presoner só en tots moments

de la teva veu tan clara

que allunya els mals pensaments

i la bondat sols empara,

perquè és fresca i és suau

i és un doll de poesia

i s’assembla en el cel blau

que al cor ens dóna alegria,

doncs, ja que em tens presoner

un dia i un altre dia

i jo m’hi trobo tan bé,

Roser, la meva Roser,

vulgues fer-me companyia.

Rosó, Rosó, llum de la meva vida!

Rosó, Rosó, no desfacis ma il.lusió!

Lletra de M. Poal Aregall. Música de J. Rivas

Pel teu Amor (Rosó)

 

 

 

Lorelei

Ich weiß nicht, was soll es bedeuten,
Daß ich so traurig bin,
Ein Märchen aus uralten Zeiten,
Das kommt mir nicht aus dem Sinn.
Die Luft ist kühl und es dunkelt,
Und ruhig fließt der Rhein;
Der Gipfel des Berges funkelt,
Im Abendsonnenschein.

2. Die schönste Jungfrau sitzet
Dort oben wunderbar,
Ihr gold’nes Geschmeide blitzet,
Sie kämmt ihr goldenes Haar,
Sie kämmt es mit goldenem Kamme,
Und singt ein Lied dabei;
Das hat eine wundersame,
Gewalt’ge Melodei.

3. Den Schiffer im kleinen Schiffe,
Ergreift es mit wildem Weh;
Er schaut nicht die Felsenriffe,
Er schaut nur hinauf in die Höh’.
Ich glaube, die Wellen verschlingen
Am Ende Schiffer und Kahn,
Und das hat mit ihrem Singen,
Die Loreley getan.

No sé per què em meravella

ni sé per què m’ha entristit

aquesta rondalla tan bella

que en mon record ha sorgit.

Fa un aire fresc i fosqueja

i llisca el riu mansament.

La roca a ma par és encesa 

pels raigs de sol ponent.

Heinrich Heine.

Post Navigation