lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

L’Àguila Negra

Un bon dia, o potser una nit, 

prop del mar jo m’havia adormit

quan de cop el cel s’omple de llum

i un ocell negre surt sense venir d’enlloc.

Lentament, les ales bategant, 

lentament ell anava girant.

Prop de mi, el batec s’acabà

i, com caigut del cel, 

l’ocell es va aturar.

1. Els ulls eren de color de rubí

i les plomes de color de nit,

i, al seu front, mil raigs de to suau,

l’ocell rei coronat

lluïa un diamant blau.

2. Amb el bec la cara em va tocar,

el seu coll em vaig trobar a la mà.

Fóu llavors que jo vaig saber qui,

imatge del passat,

volia tornar amb mi.

3. Bon ocell, porta’m amb tu al país

d’altres temps, sigues el meu amic.

Com abans, en somnis clars d’infant, 

per por i tremolant

estels immens, estels.

4. Com abans, en somnis clars d’infant,

com abans, damunt d’un núvol blanc,

com abans, tu i jo el sol encendrem

i, a l’illa del record la pluja llençarem…

L’ocell negre tombà els ulls al sol,

cap al cel tot d’una emprengué el vol.

Un bon dia, o potser…

Anuncis

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: