lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the month “Agost, 2014”

La neu de les muntanyes… (Cançó d’Amor i de Guerra)

Mestre Andreu, jo sóc un pobre pastor

que m’he fet molt vell prop de les carenes,

voldria ser un rei molt poderós

per a donar-vos una joia de valor,

però l’ofrena que puc fer-vos

és solament una cançó.

Escoletu-la i accepteu-la

que n’és l’única riquesa

que disposa el vell pastor.

Les neus de les muntanyes

em diuen adéu,

les pedres de la serra

m’ho diuen també…

Trist i ben trist cantava

un caduc vell pastor

veient que n’arribava

sens trigar la tardor.

Jamai més les muntanyes

podré tramuntar,

adéu cabana amada,

adéu mon ramat.

Dolça jovinesa, trista recordança

lluny de mi la pena del teu bon record.

“Pastor, vellet i trist caduc pastor,

ton cor viurà en la neu del Canigó”.

Cantava de nit i dia

l’angoixa trista

del seu bon cor.

La mort tingué pietat del seu dolor

i va tancar sos ulls amb un petó.

Posaren damunt sa fosa

una creu feta del seu bastó.

Música de Rafel Martínez i Valls. Lletra de Lluís Capdevila i Víctor Mora.

Anuncis

Cançó de l’Avi Castellet (Cançó d’Amor i de Guerra)

Caminant pel món va el vell pastor

que de tant plorar sos ulls va perdre

i és tan gran i trist el seu dolor

que sols viu d’agonia…

Caminant feixuc va el vell jaiet

amb el cor desfet seguint sa via,

i és tan ferm son dol que el seu plorar

sols la mort marcirà…

Pobre i vell i a les palpentes

caminant d’allà d’ací,

vaig seguint la meva via

sens conèixer cap camí…

La neu blanca de les cimes

s’és entrat dins del meu cor,

i el meu pit, l’han fet engrunes

els mals vents de la dissort.

Eloi, Eloi, ton avi et crida,

ten-me pietat, torna aviat.

Eloi, Eloi, nét de ma vida,

torna aviat al meu costat.

En les comes pirinenques

m’he envellit fent de pastor,

més avuí menen ma vida

les angoixes i el dolor.

Adéu ja, mastins i ovelles,

camps i prats, i cel daurat,

que amb la llum heu mort per sempre

per al pobre dissortat.

Eloi, Eloi, ton avi et crida, 

ten-me pietat, torna aviat.

Eloi, Eloi, nét de ma vida,

torna aviat al meu costat.

Música de Rafel Martínez i Valls. Lletra de Lluís Capdevila i Víctor Mora.

Qualsevol nit pot sortir el sol.

1. Fa una nit clara i tranquil.la.

Hi ha la lluna que fa llum.

Els convidats van arribant

i van omplint tota la casa

de colors i de perfums.

Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,

els Tres Poquets,

el gos Snoopy i el seu secretari Emili,

i en Simbat,

l’Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.

De les tristors en farem fum.

A casa meva és casa vostra,

si és que hi ha cases d’algú.

 

2. Hola Jaimito! Donya Urraca!

En Carpanta i Barba-Azul,

Frankenstein i l’Home Llop,

el Comte Dràcula i Tarzan,

la mona Chita i Peter Pan.

La senyoreta Marieta de l’ull viu

ve amb un soldat.

Els Reis d’Orient, Papà Noel,

el Pato Donald i en Pasqual,

la Pepa Maca i Supermann.

Benvinguts…

 

3. Bona nit, senyor King-Kong,

senyor Astèrix i Taxi Key,

Roberto Alcàzar i Pedrito,

l’Home del Sac i en Patufet,

senyor Charlot, senyor Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyos

agafada de bracet,

hi ha la dona que ven globus,

la família Ulisses

i el Capitan Trueno amb patinet.

Benvinguts…

 

4. A les dotze han arribat

la fada bona i Ventafocs,

en Tom i Jerry, la Bruixa Calixta,

Bambi i Mobby Dick,

i l’emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemón

i Guillem Brown i Guillem Tell,

la caputxeta vermelleta, el Llop ferotge,

el Caganer, en Cocoliso i en Popei.

Benvinguts! Passeu, passeu!

Ara ja no hi falta ningú,

o potser sí, ja me n’adono, 

que tan sols hi faltes tu.

També pots venir, si vols.

T’esperem, hi ha lloc per a tots.

El temps no compta ni l’espai.

Qualsevol nit pot sortir el sol.

Jaume Sisa.

 

 

El Setè Cel.

1. Història certa dels set cels.

Set paradissos màgics i encantats.

Història certa dels set cels.

Set nius de pau, de glòria i de felicitat.

2. El primer cel és inventat;

el primer gran invent de la terrestritat.

El segón cel imaginat;

en una nit d’estiu a la vora del mar.

3. El tercer cel, dins d’un mirall:

reflecteix les imatges d’un món ignorat.

I el quart cel és irreal;

com un oasi verd en un desert estrany.

4. Del cinquè cel res no se’n sap,

no hi ha notícies d’aquest cel tan amagat.

I el sisè cel està copiat

del setè cel que has engendrat dins del teu cap.

Jaume Sisa.

Post Navigation