La neu de les muntanyes… (Cançó d’Amor i de Guerra)
Mestre Andreu, jo sóc un pobre pastor
que m’he fet molt vell prop de les carenes,
voldria ser un rei molt poderós
per a donar-vos una joia de valor,
però l’ofrena que puc fer-vos
és solament una cançó.
Escoletu-la i accepteu-la
que n’és l’única riquesa
que disposa el vell pastor.
Les neus de les muntanyes
em diuen adéu,
les pedres de la serra
m’ho diuen també…
Trist i ben trist cantava
un caduc vell pastor
veient que n’arribava
sens trigar la tardor.
Jamai més les muntanyes
podré tramuntar,
adéu cabana amada,
adéu mon ramat.
Dolça jovinesa, trista recordança
lluny de mi la pena del teu bon record.
“Pastor, vellet i trist caduc pastor,
ton cor viurà en la neu del Canigó”.
Cantava de nit i dia
l’angoixa trista
del seu bon cor.
La mort tingué pietat del seu dolor
i va tancar sos ulls amb un petó.
Posaren damunt sa fosa
una creu feta del seu bastó.
Música de Rafel Martínez i Valls. Lletra de Lluís Capdevila i Víctor Mora.
