lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the category “cançons marineres”

Havanera

Vaig com loco
per tornar a vore’t,
tocar es teus cabells,
besar-te a sa boca…
I ensumar es perfum
que t’enrevolta…

I és que et duc tan a dintre meu
que no res sé fer
si no et tenc devora…
I si no vols que em mori, torna,
torna prest…!

Torna que em mor de ganes per cantar-te
¡ai!, una havanera!
Te la vaig escriure un vespre
que t’enyorava i que tu no hi eres…

Té una coseta dolça
que es qui l’escolta
¡ai!, s’enamora!

Com de sa cadència hermosa
des teu cosset
i des seu encant,
que com un jonc s’engronça!

Quan tu passes s’aire es gira
per mirar-te
i fins i tot la mar
s’atura de fer ones!

Vaig com loco
per tornar a vore’t
tocar es teus cabells
besar-te a sa boca…
i ensumar es perfum
que t’enrevolta…

I és que et duc tan a dintre meu
que no res sé fer
si no et tenc devora…
I si no vols que em mori, torna,
torna prest…!

Torna que em mor de ganes per cantar-te
¡ai!, una havanera!
Te la vaig escriure un vespre
que t’enyorava i que tu no hi eres…

Té una coseta dolça
que es qui l’escolta
¡ai!, s’enamora!

Com de sa cadència hermosa
des teu cosset
i des seu encant,
que com un jonc s’engronça!

Quan tu passes s’aire es gira
per mirar-te
i fins i tot la mar
s’atura de fer ones!

i fins i tot la mar…
s’atura de fer ones…!

i fins i tot la mar…
s’atura de fer ones…!

Anuncis

Lola, la Tavernera

Ja de negre nit buscant aixopluc entra a la taverna,
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor.
Mariner jove, tibat i fort, amb fulard negre lligat al coll,
alt roda-soques, perdonavides i adulador.Corre Lola, posa’m un got de vi!
I et cantaré una cançó.

I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla.

I mirant coqueta pica l’ullet el noi de Calella,

gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquesta havanera.

 El teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,

jo t’estimaré fins la fi dels temps si tu vols ser meva.

I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.

 

Quan arriba el vespre la tavernera encisadora,
espera el galant que com cada nit l’ha d’enamorar.
I amb la guitarra i un got de vi, cantarà alegre tota la nit,
cançons de Cuba, cants de mulates i blaumarí.

Corre Lola, posa’m un got de vi!
I et canto tota la nit.

I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla.
I mirant coqueta pica l’ullet el noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquesta havanera.

El teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fi dels temps si tu vols ser meva.
I la bella Lola llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.

La Calma de la Mar

Quan jo tenia pocs anys

el pare em duia a la barca

i em deia: quan siguis gran,

no et fïis mai de la calma.

Bufa mestral, ben fort,

infla de vent la vela

que arribarem a port

i allà veurem la Pepa, ai!

ai! la Pepa, ai!, ai! mon amor.

La mar semblava un mirall, 

la lluna plena brillava;

això serà un temporal

d’una nineta encantada.

Bufa mestral, ben fort…

He estat un home valent

i no he girat mai la cara

quan m’he sentit a la pell

l’urpa de la turbonada.

Bufa mestral, ben fort…

Més ai! avuí que sóc vell

i ja no em llevo a trenc d’alba,

compto les hores despert

i em fa basarda la calma.

Bufa mestral, ben fort…

Popular catalana. (diverses versions)

Post Navigation