lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the category “cançons”

Abendfrieden

1. Die Nacht ist von den Bergen gestiegen
Die Lichter im Tal löschen aus.
Wohl dem der eine Heimat hat,
Der sagen kann: ich geh nach Haus

Refrain:
Bergheimat du, du schenkst mir die Ruh,
Bergheimat du, in dir find ich Ruh.

2. So manches Leid schläft unter Dächern,
Die Nacht deckt es lindernd gut zu
Am Himmel leuchten die Sterne
Und unten im Tal schläfst auch du.
Refrain:

3. Die Glocken läuten vom Kirchturm her,
Ihr Klang wehet weit übers Land.
Die Sehnsucht stille Wege geht,
Im Traum fühle ich deine Hand.
Refrain:

4. Ein milder Schein wecket den Morgen,
Denn Freunde sind Sonne und Mond.
Sie lösen sich ab ohne Streiten,
Weil Streiten im Leben nicht lohnt.
Refrain:

 Rudolf Desch.
Anuncis

On Top of Old Smoky / El Vell Smoky

On top of old Smoky, all covered with snow, 
I lost my true lover from courting too slow.

Now, courting is pleasure and parting is grief, 
And a false-hearted lover is worse than a thief.

For a thief will just rob you and take what you have, 
But a false-hearted lover will lead you to the grave.

And the grave will decay you and turn you to dust; 
Not one boy in a hundred a poor girl can trust.

They’ll hug you and kiss you and tell you more lies, 
Than cross ties on a railroad or stars in the skies.

So, come all you young maidens and listen to me, 
Never place your affection on a green willow tree.

For the leaves they will whither, and the roots they will die, 
You’ll all be forsaken and never know why.

 

 1. Dalt del vell Smoky, cobert per la neu

l’estimat vaig perdre amb el darrer adéu.

2. Si trobes un lladre els bens et prendrà,

però un fals amor et pot enterrar.

3. I la teva tomba pols et tornarà

ni en un -pobra noia-, no pots confiar.

4. Et faran carícies i besos de mel

dient més mentides que estrelles hi ha al cel.

5. Per tant, veniu noies i escolteu: s’hi perd

posant l’esperança en un salze verd.

6. S’assequen les fulles, moren les arrels,

sereu oblidades, no sabent per què.

7. Dalt del vell Smoky cobert per la neu, 

l’estimat vaig perdre amb el darrer adéu.

Popular nord-americana.

Pel teu Amor (Rosó)

1. Amb la llum del teu mirar

has omplert la meva vida,

si em poguessis estimar

ma il.lusió fóra complida

i viuria tan content

que en mon rostre s’hi veuria

la llum de l’agraïment

i a tothora et cantaria

una cançóp pels teus rulls

que jo mateix et faria,

una cançó pels teus ulls

perquè enmig de tants esculls

ells fossin la meva guia.

Rosó, Rosó, llum de la meva vida!

Rosó, Rosó, no desfacis ma il.lusió!

2. Presoner só en tots moments

de la teva veu tan clara

que allunya els mals pensaments

i la bondat sols empara,

perquè és fresca i és suau

i és un doll de poesia

i s’assembla en el cel blau

que al cor ens dóna alegria,

doncs, ja que em tens presoner

un dia i un altre dia

i jo m’hi trobo tan bé,

Roser, la meva Roser,

vulgues fer-me companyia.

Rosó, Rosó, llum de la meva vida!

Rosó, Rosó, no desfacis ma il.lusió!

Lletra de M. Poal Aregall. Música de J. Rivas

Pel teu Amor (Rosó)

 

 

 

Lorelei

Ich weiß nicht, was soll es bedeuten,
Daß ich so traurig bin,
Ein Märchen aus uralten Zeiten,
Das kommt mir nicht aus dem Sinn.
Die Luft ist kühl und es dunkelt,
Und ruhig fließt der Rhein;
Der Gipfel des Berges funkelt,
Im Abendsonnenschein.

2. Die schönste Jungfrau sitzet
Dort oben wunderbar,
Ihr gold’nes Geschmeide blitzet,
Sie kämmt ihr goldenes Haar,
Sie kämmt es mit goldenem Kamme,
Und singt ein Lied dabei;
Das hat eine wundersame,
Gewalt’ge Melodei.

3. Den Schiffer im kleinen Schiffe,
Ergreift es mit wildem Weh;
Er schaut nicht die Felsenriffe,
Er schaut nur hinauf in die Höh’.
Ich glaube, die Wellen verschlingen
Am Ende Schiffer und Kahn,
Und das hat mit ihrem Singen,
Die Loreley getan.

No sé per què em meravella

ni sé per què m’ha entristit

aquesta rondalla tan bella

que en mon record ha sorgit.

Fa un aire fresc i fosqueja

i llisca el riu mansament.

La roca a ma par és encesa 

pels raigs de sol ponent.

Heinrich Heine.

Aquesta Terra.

Aquesta terra és la nostra terra,

de la muntanya fins a la vall.

De dalt del cel al fons del mar,

tot això és nostre de veritat.

1. Déu va passar-hi en primavera

i tot cantava al seu pas,

i canta encara la terra entera

i canta que cantaràs.

2. Tant si fa bo com si hi ha tempesta,

tant si fa fred com si el sol crema,

tant si fa vent com si està encalmat,

tot això és nostre de veritat.

3. I és nostre el cel, i és nostre el mar

i aquells turons i aquesta vall

i els olivers i els camps de blat.

Tot això és nostre de veritat.

Woody Guthrie. Versió de Xesco Boix.  Més avall, versió de Pete Seeger, Bruce Springsten i Tao i , en tercer lloc, Pete Seeger i Arlo Guthrie.

Aquesta Terra…

Sona Viola, Sona.

A plaça fan ballades,

plaça del rei anglès.

Ballen comtes i dames,

dames i cavallers.

Sona viola, sona, sona lo so cortès;

mira que ballen dames,

dames i cavallers.

També n’hi balla una

filla del rei anglès;

ja n’hi fan una saia

de nou colors o més.

Sona viola, sona…

Set sastres la tallaven,

cosir-la, vint-i-tres.

Cada repunt que feien,

una unça d’or més.

Sona viola, sona…

Popular catalana, de la Provença.

La Timba de les Cartes

Tornada:

Sota, cavall i rei,

el dimoni juga a cartes.

Sota, cavall i rei,

si vas sol et fa la llei.

1. La bescambrilla és un joc astut,

si no vigiles ja t’han fotut,

abans cal veure trumfos què són:

cada partida canvia el món.

2. Si mana espases o bé garrots,

són forces vives, vés-hi si pots.

Si va de copes els vins millors,

malfarts que manen i vividors.

3. Si toca els oros no hi prenguis mal

que ara té els trumfos el capital.

As, tres, figures: rei i cavall

i de la sota no et fïis mai.

4. Timba parada, ens toca jugar;

t’han dat tres cartes, les tens en mà.

Va llença’n una, prova la sort,

si te’n refies ja et donc per mort.

5. Au, roba i tira, enreda algú,

fent perdre els altres, guanyaràs tu.

Cavall fot sota, rei fot cavall,

el tres el guanya, l’as no perd mai.

Més avall trobes els sense sou,

les que no lliguen: el vuit i el nou.

Així és la vida, però a mi no em fot,

 estripem cartes o guanyem tots.

Lletra de Joan Soler. Música de Jaume Arnella.

La Timba de les Cartes

Sense Vent

*Sense vent, qui pot navegar?

Sense rems, qui és que avança?

Qui es separa d’un bon amic,

sense cap recança?

*Sense vent, jo puc navegar,

sense rems, també avanço,

però em separo d’un bon amic

amb molta recança.

*Perquè el vent ajuda a avançar

i els rems també fan falta,

però és la força de l’amistat

la que mou la barca.

*És la vida que ens ha ajuntat

i la vida ens separa,

però els amics que ahir varen ser

el meu cor els guarda.

*Qui pot prendre el vent amb les mans?

Sense veu qui és que parla?

I qui pot deixar el nostre món

sense una recança.

Sense vent…

Popular escandinava.

Tumbalalaika

1. Vull cantar-te la cançó

d’un fadrí tocat d’amor,

com sospirava arreu i a tothora

per una noia encisadora.

Tum-bala, tum-bala, tum-balaika,

tum-bala, tum-bala, tum-balalaika,

tum-balalaika, spiel balalaika

tum-balalaika, canta i somriu.

2. Digue’m maca, digues-m’ho clar:

sense aigua, què creixerà?

què pot cremar que no es torni cendra?

què pot plorar sense un sospir tendre?

Tum-bala, tum-bala, tum-balalaika…

3. Diu la noia: Insensat!

Res no creix sense humitat,

crema l’amor, sens tornar-se cendra

i plora el cor per un amor tendre!

Tum-bala, tum-bala, tum-balalaika…

Cançó yiddish. Adaptació Miquel Raventós.

Tumbalalaika

Ila Congó

Ila congó,

ila congó,

ila congó baié,

ila congó baié, congó

baié, congó baié.

Popular del Congo.

Post Navigation