lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the category “havaneres”

Lola la Tavernera

Ja de negre nit buscant aixopluc entra a la taverna,
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor,
mariner jove , tibat i fort, amb foulard negre lligat al coll,
alt rodasoques, perdonavides i adul.lador.

Corre Lola, posa’m un got de ví… i et cantaré una cançó.

I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul balanceja els pits, xiscla una rialla,
i mirant coqueta pica l’ullet al noi de Calella,
gronxulant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera.

El teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fí del temps si tu vols ser meva.
I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.

……………….

Quan arriba el vespre la tavernera encisadora,
espera el galant que com cada nit l’ha d’enamorar
amb la guitarra i un got de vi, cantará alegre tota la nit
cançons de Cuba, cants de mulates i blaumarí.

Corre Lola, posa’m un got de ví…
I et canto tota la nit..

I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla
i mirant coqueta pica l’ullet al noi de Calella,
gronxulant el cos, marcant el compás d’aquella havanera.

El teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la bella Lola llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.

Mans a la cintura, balla amb soltura
pel seu amant.

Havanera

 

Vaig com loco
per tornar a vore’t,
tocar es teus cabells,
besar-te a sa boca…
I ensumar es perfum
que t’enrevolta…

I és que et duc tan a dintre meu
que no res sé fer
si no et tenc devora…
I si no vols que em mori, torna,
torna prest…!

Torna que em mor de ganes per cantar-te
¡ai!, una havanera!
Te la vaig escriure un vespre
que t’enyorava i que tu no hi eres…

Té una coseta dolça
que es qui l’escolta
¡ai!, s’enamora!

Com de sa cadència hermosa
des teu cosset
i des seu encant,
que com un jonc s’engronça!

Quan tu passes s’aire es gira
per mirar-te
i fins i tot la mar
s’atura de fer ones!

Vaig com loco
per tornar a vore’t
tocar es teus cabells
besar-te a sa boca…
i ensumar es perfum
que t’enrevolta…

I és que et duc tan a dintre meu
que no res sé fer
si no et tenc devora…
I si no vols que em mori, torna,
torna prest…!

Torna que em mor de ganes per cantar-te
¡ai!, una havanera!
Te la vaig escriure un vespre
que t’enyorava i que tu no hi eres…

Té una coseta dolça
que es qui l’escolta
¡ai!, s’enamora!

Com de sa cadència hermosa
des teu cosset
i des seu encant,
que com un jonc s’engronça!

Quan tu passes s’aire es gira
per mirar-te
i fins i tot la mar
s’atura de fer ones!

i fins i tot la mar…
s’atura de fer ones…!

i fins i tot la mar…
s’atura de fer ones…!

Torna que em mor de ganes per cantar-te
¡ai! una havanera!
Te la vaig escriure un vespre
que t’enyorava i que tu no hi eres…

Té una coseta dolça
que es qui l’escolta
¡ai!, s’enamora…!

Com de sa cadència hermosa
des teu cosset
i des seu encant,
que com un jonc s’engronça!

 

Havanera

Si a la Pedrera anàrem
lo que faríem primer de tot
és dir-li a Maria que mos posara
un got o dos.

Si no en tenim prou
li’n farem posar més.
Ja li ho pagarem, ja li ho pagarem
quan tingam diners.

Passà un got o dos o tres
per a nosaltres, per als de més.

A les palmeres mo n’anirem, mo n’anirem;
si voleu vindre, si voleu vindre.
Un xic moreno també vindra, també vindra.
Si no és moreno no ballarà.

Si te pregunten si saps ballar.
Que sí senyor, que no senyor.
“A mí me gusta ser bailaor”.

A les palmeres mo n’anirem, mo n’anirem;
si voleu vindre, si voleu vindre.
Passà un got o dos o tres
per a nosaltres, per als de més.

Jo tinc una peixcatera
que agarra gamba a volandes.
S’agarren de la cistella
i els dos de parella
se’n van per ahí.

Pagell, qui em compra?
Qui em compra pagell?
Pagell, qui em compra?
Que el porte fresquet!
Pagell, qui em compra?
Qui em compra pagell?
Pagell, qui em compra?
Pagell, qui em compra?
Que el porte fresquet!

Passà un got o dos o tres
per a nosaltres, per als de més.

Canten “Al Tall” i Maria del Mar Bonet.

 

El meu avi.

El meu avi va anar a Cuba
a bordo del “Català”
el millor barco de guerra
de la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella
de Palafrugell.

Quan el “Català” sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar:
Visca Catalunya. Visca el “Català!

Arribaren temps de guerres
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.

I els mariners de Calella
-el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta,
al peu del canó.

Quan el “Català” sortia a la mar
cridava el meu avi:
Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar,
tingueren la culpa els americans

Quan el “Català” sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar:
Visca Catalunya. Visca el “Català!

Yo te diré…

Yo te diré
por qué mi canción
te llama sin cesar:
me falta tu risa,
me faltan tus besos,
me falta tu despertar.

Yo te diré
por qué en mi canción
se siente sin cesar
mi sangre latiendo,
mi vida perdiendo,
que tu no te alejes más.

Cada vez que el viento pasa
se lleva una flor
pienso que nunca mas
volverá mi amor.

No me abandones nunca
al anochecer
que la luna sale tarde
y me puedo perder.

Así sabrás
por qué mi canción
te llama sin cesar:
me falta tu risa,
me faltan tus besos,
me falta tu despertar.

Un Llop de Mar

Amb setanta anys a l’esquena,

la pipa sempre a flor de llavi, 

contemplant la nit serena,

vora la mar passeja un avi.

Tota una vida gronxat per les ones,

amb son bastó caminant a l’atzar,

contemplant la nit serena

passeja un llop de mar.

Quan el temporal i la tramontana

inflaven les veles d’un vell bergantí,

jove i aferrat al pal de messana

cridava ben fort: el mar és per mí!

Ara que ja és vell, al vespre no marxa,

ja no va a la pesca, ja no té companys,

només va a passeig i enyora la xarxa.

Camina feixuc pel pes de tants anys.

Lucero de la Mañana

Cuando al arroyo bajé

cogí una rosa,

cuando la ví tan hermosa

contigo la comparé.

Lucero de la mañana

que alumbra mi padecer,

por tí suspiro niña, mi corazón,

mi corazón voy a perder.

Cuando voy por el prado

y encuentro una rosa,

la veo tan hermosa,

la comparo a tí;

la cojo en mis manos,

la beso inocente,

pensando en mi mente

que te beso a tí.

Gallecs És Nostre!

1.  Si voleu saber una història

us la cantarem aquí

del que deu anys endarrere

a Gallecs va succeir.

Aleshores que expropiaren

gairebé sense avisar

les mil cinc-centes hectàries

de Gallecs i els seus voltants.

Ai, que més ai!

que el molí de vent belluga

ai, que el conec

el molí que belluga vora el rec.

2.  Els civils casa per casa

repartien un paper

que donaven sols dos mesos

per tirar-nos al carrer.

Que el govern i els seus ministres

un decret ‘vien dictat,

expropiant tota la zona

per construir una gran ciutat.

Ai, que més ai!…

3. Era això per l’any setanta,

ja sabeu que aquella gent

imposaven aleshores

molt més que en aquest moment.

Agafats desprevinguts

no ens vam sapiguer unir,

unes famílies marxaren

i altres ens vam quedar aquí.

Ai, que més ai!…

4. I així començà el calvari

esperant tots el moment

que les màquines vindrien

a omplir-nos de ciment.

Si serà per primavera

o serà l’hivern vinent,

les masies que s’esquerden

i els camps a mig rendiment.

Ai, que més ai!…

5. Prô no tot seran desgràcies

que d’un temps a aquesta part

hem sabut organitzar-nos

i les coses van canviant.

Hem fet festes i trobades,

ciclistades, reunions,

per les ràdios i els diaris

exposem nostres raons.

Ai, que més ai!…

6. I la gent que ara aquí us canta,

que hem format un orfeó,

fem sentir nostres cantades

des de l’Ebre al Rosselló. (bis)

Ai, que més ai!…

Romanç escrit i musicat per en Jaume Arnella.

Oh! Luna…

Oh! luna

clara y hermosa,

tú, que brillas en el cielo

y en la noche silenciosa

tú mitigas mi dolor.

(bis)

Apresa de les germanes Clarós.

Pregúntale a las Estrellas

Pregúntale a las estrellas

cuando en la noche me ven llorar,

pregúntales si no busco

para quererte la soledad.

Pregúntale al ancho río

si el llanto mío no vió caer,

pregúntale a todo el mundo

si no es profundo mi padecer.

No dudes nunca que yo te quiero,

que por tí muero lejos de tí.

Duda del mundo y de la vida,

duda de todo menos de mí.

Pregúntale a las canoras

aves que cantan en tu jardín,

pregúntales si no entonan

sus melodías sólo por tí.

A solas con mis pesares

siempre a tu lado quisiera estar,

mirarme en tus bellos ojos

que en tus encantos me hacen soñar.

No dudes nunca que yo te quiero

que por tí muero lejos de tí.

Duda del mundo y de la vida,

duda de todo menos de mí.

Apresa de les germanes Clarós.

Post Navigation