lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the category “poemes”

La rosa de Sant Jordi

Sant Jordi té una rosa mig desclosa

pintada de vermell i de neguit.

Catalunya és el nom d’aquesta rosa

i ell la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes

i ell se l’estima fins qui sap a on,

i amb ella té més sang a dins les venes

per a plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra.

(em permeto incloure aquest poema en aquest recull)

Anuncis

La Balanguera

1. La Balanguera misteriosa,

com un aranya d’art subtil,

buida que buida sa filosa,

de nostra vida treu el fil.

Com una parca bé cavil.la

teixint la tela de demà,

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Com una parca bé cavil.la

teixint la tela de demà,

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

2. Quan la parella ve de noces,

ja veu i compta sos minyons;

veu com davallen a les fosses

els qui ara viuen d’il.lusions.

Els qui a la plaça de la vila

surten a riure i a cantar.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Els qui a la plaça de la vila

surten a riure i a cantar.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

3. Girant l’ullada cap enrere

guaita les ombres de l’avior.

i de la nova primavera

sap on s’amaga la llavor.

Sap que la soca més s’enfila

com més endins pot arrelar.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Sap que la soca més s’enfila

com més endins pot arrelar.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

4. De tradicions i d’esperances

tix la senyera pel jovent

com qui fa un vel de nuviances

amb cabelleres d’or i argent.

De la infantesa que s’enfila,

de la vellúria que se’n va.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

De la infantesa que s’enfila,

de la vellúria que se’n va.

La balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Lletra de Joan Alcover. Música d’Amadeu Vives.

Vaixell de Grècia

Si per les albes veieu passar un vaixell

besant les aigües del mar, bressol dels déus,

féu-li senyal, que pugui veure on som

i navegar amb nosaltres cap al nord.

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó

no penseu mai que ho hagi perdut tot,

que el poble sempre podrà inflar el velam

per guanyar onades fetes de por i de sang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,

que duus la pena i el dol que porta el meu,

vaixell de Grècia, que no t’enfonsi el tro,

infla les veles que anem al mateix port.

Lluís Llach.

Dóna’m la flauta i canta…

A’tini al-NayGive me the fluteLyrics: Kahlil Gibran Music: Najib Hankash

Give me the flute, and sing / immortality lies in a song / and even after we’ve perished / the flute continues to lament / have you taken refuge in the woods / away from places like me / followed streams on their courses / and climbed up the rocks. Did you ever bathe in a perfume / and dry yourself with a light / drink the dawn as wine / rarefied in goblets of ether / give me the flute then and sing / the best of prayer is song / and even when life perishes / the flute continues to lament / have you spent an evening / as I have done / among vines / where the golden candelabra / clusters hang down / did you sleep on the grass at night / and let space be your blanket / abstaining from all that will come / forgetful of all that has passed / give the flute then and sing / in singing is Justice for the heart / and even after every guilt / has perished / the flute continues to lament / give the flute and sing / forget illness and its cure / people are nothing but lines / which are scribbled on water.

From Fairouz; Legend and Legacy

----------------

Poema de Khalil Gibran, música de Najib Hankash i veu de Fairouz. Líban.

Post Navigation