lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the category “romanços”

Gallecs És Nostre!

1.  Si voleu saber una història

us la cantarem aquí

del que deu anys endarrere

a Gallecs va succeir.

Aleshores que expropiaren

gairebé sense avisar

les mil cinc-centes hectàries

de Gallecs i els seus voltants.

Ai, que més ai!

que el molí de vent belluga

ai, que el conec

el molí que belluga vora el rec.

2.  Els civils casa per casa

repartien un paper

que donaven sols dos mesos

per tirar-nos al carrer.

Que el govern i els seus ministres

un decret ‘vien dictat,

expropiant tota la zona

per construir una gran ciutat.

Ai, que més ai!…

3. Era això per l’any setanta,

ja sabeu que aquella gent

imposaven aleshores

molt més que en aquest moment.

Agafats desprevinguts

no ens vam sapiguer unir,

unes famílies marxaren

i altres ens vam quedar aquí.

Ai, que més ai!…

4. I així començà el calvari

esperant tots el moment

que les màquines vindrien

a omplir-nos de ciment.

Si serà per primavera

o serà l’hivern vinent,

les masies que s’esquerden

i els camps a mig rendiment.

Ai, que més ai!…

5. Prô no tot seran desgràcies

que d’un temps a aquesta part

hem sabut organitzar-nos

i les coses van canviant.

Hem fet festes i trobades,

ciclistades, reunions,

per les ràdios i els diaris

exposem nostres raons.

Ai, que més ai!…

6. I la gent que ara aquí us canta,

que hem format un orfeó,

fem sentir nostres cantades

des de l’Ebre al Rosselló. (bis)

Ai, que més ai!…

Romanç escrit i musicat per en Jaume Arnella.

Anuncis

Cant de Gallecs

romanç gallecs.1979,2jpg romanç gallecs, 1979,2

auca gallecs,1979

Cant de Gallecs

1. Si voleu saver una història

us la cantarem aquí

del que deu anys endarrere

a Gallecs va succeir.

Aleshores que expropiaren,

gairebé sense avisar,

les mil cinc-centes hectàries

de Gallecs i els seus voltants.

Ai, que més ai!

que el molí de vent belluga,

ai, que el conec,

el molí que belluga vora el rec.

2. Els civils casa per casa

repartien un paper

que donaven sols dos mesos

per tirar-nos al carrer.

Que el govern i els seus ministres

un decret ‘vien dictat,

expropiant tota la zona

per construir una gran ciutat.

Ai, que més ai!…

3. Era això per l’any setanta,

ja sabeu que aquella gent

imposaven aleshores

molt més que en aquest moment. 

Agafats desprevinguts

no ens vam sapiguer unir;

unes famílies marxaren

i altres ens vam quedar aquí.

Ai, que més ai!…

4. I així començà el calvari

esperant tots el moment

que les màquines vindrien

a omplir-nos de ciment.

Si serà per primavera

o serà l’hivern vinent,

les masies que s’esquerden 

i els camps a mig rendiment.

Ai, que més ai!…

5. Prò no tot seran desgràcies

que d’un temps a aquesta part

hem sabut organitzar-nos

i les coses van canviant.

Hem fet festes i trobades,

ciclistades, reunions,

per les ràdios i els diaris

exposem nostres raons.

Ai, que més ai!…

6. I la gent que ara aquí us canta,

que hem format un orfeó,

fem sentir nostres cantades

des de l’Ebre al Rosselló. (bis)

Ai, que més ai!…

Romanç escrit, musicat i harmonitzat per en Jaume Arnella.

Post Navigation