lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the tag “Al Tall”

Que Vinga la Llum

Ja podeu amagar els trastos al corral
quinqués i lamparilles, llanternes i fanals;
la llum la fa molt clara, més clara no pot ser:
llumena tot el poble i atrau al foraster.

Que vinga, que vinga, que vinga la llum
abans que el petroli mos òmpliga de fum;
les bigues són plantades i la llum ja vindrà,
perquè les xiques guapes es miren la cara.

Ja se’n podeu anar a on siga a protestar,
que la llum no ha vingut i crec que mai vindrà:
els xavos que hi havien pa fer l’allumenat
se’ls ha gastat l’alcalde en putes i demés.

Que vinga, que vinga, que vinga la llum
i que al senyor alcalde li peguen per lo cul;
les bigues són plantades i la llum ja vindrà,
i que el senyor alcalde se’n vaja per la mar.

 

 

Tio Canya

En la pobla hi ha un vell
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.

Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d´obrir la boca
i la escola va odiar.

Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d´uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se´ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar

Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara

 

No en volem cap que no estiga borratxo

No en volem cap que no estiga borratxo!
No en volem cap que no estiga bufat!
No en volem cap que no estiga borratxo!
No en volem cap que no estiga bufat!

Volem, volem, volem que estiguen tots borratxos!
Volem, volem, volem que estiguen tots contents!

Els cinc som de la població
Som els més borratxos de tot Castelló
Si mos emborratxen és per compromís
La nostra medecina sempre és el vi

Som els més animals de tot el poble
I anem a ca les nòvies i no mos volen
Perquè sempre bevem vi i aiguardent
Som subjectes de “rissa” de tota la gent

Els cinc som de la població
Som els més borratxos de tot Castelló
Si mos emborratxen és per compromís
La nostra medecina sempre és el vi

Tots junts, tots junts, tots junts!
La quadrilla dels borratxos!
Tots junts, tots junts, tots junts!
La quadrilla dels bufats!

Tots junts, tots junts, tots junts!
La quadrilla dels borratxos!
Tots junts, tots junts, tots junts!
La quadrilla dels bufats!

No en volem cap que no estiga borratxo!
No en volem cap que no estiga bufat!
No en volem cap que no estiga borratxo!
No en volem cap que no estiga bufat!

Volem, volem, volem que estiguen tots borratxos!
Volem, volem, volem que estiguen tots contents!

Els cinc som de la població
Som els més borratxos de tot Castelló
Si mos emborratxen és per compromís
La nostra medecina sempre és el vi

No en volem cap que no estiga borratxo!
No en volem cap que no estiga bufat!
No en volem cap que no estiga borratxo!
No en volem cap que no estiga amorrat!

Volem, volem, volem que estiguen tots borratxos!
Volem, volem, volem que estiguen tots contents!

 

 

Post Navigation