lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the tag “del cançoner “cançons a flor de llavi”.”

Etoile des neiges

1. Dans un coin perdu de montagne,

un tout petit Savoyard

chantait son amour, dans le calme du soir,

près de sa bergère, aux doux regard..

“Étoile des neiges,

mon coeur amoureux

s’est pris au piège de tes grans yeux.

Je te donne en gage cette croix d’argent

et de t’aimer toute la vie j’en fais serment”.

2. Hélas!… suoupirait la bergère.

Que répondront nos parents?

Comment ferons nous,

nous n’avons pas d’argent

pour nous marier dès le Printemps.

“Étoile des neiges,

sèche tes beaus yeux,

le ciel protège les amoureux.

Je pars en voyage, pour qu’à mon retour

à tout jamais n’empêche notre amour”.

3. Alors il partit vers la ville

et ramoneur il se fit:

Sur les cheminées dans le vent et la pluie,

comme un petit diable noir de suie.

“Étoile des neiges, sèche tes beaus yeux

Le ciel protège les amoureux.

Ne perds pas courage, il te reviendra

et tu seras bientôt encore entre ses bras”.

4. Et quand les beaux jours éfleurirent

il s’en revint au hameau

et sa fiancée l’attendait tout là haut,

parmi les clochettes des troupeaux.

“Étoile des neiges, les garçons d’honneur

vont en cortège portant des fleurs.

Par un mariage finit mon histoire

de la bergère et de son petit Savoyard“.

Anuncis

Vell Pelegrí

1. Vell pelegrí, jo vaig fent via

com foraster arreu del món,

prô estic segur que en l’altra vida

m’acollirà Déu piatós.

Me’n vaig allà a veure el Pare,

lassat el cos de caminar,

al capdevall de la jornada

lloc de repòs penso trobar.

2. El meu camí ja arriba a terme,

ja sento pròxim el Jordà,

mes amb la mort res no puc perdre,

que hi deixaré el meu penar.

Allà veuré la dolça Mare,

consol i amor em donarà,

al capdevall de la jornada

prop d’Ella espero reposar.

3. Jo veig la fí, sense temença,

com un descans per al meu cos,

i veig venir la recompensa

per Déu promesa al meu esforç.

Me’n vaig allà, al sojorn dels àngels

on no rebré cap més refús,

per cantâ amb ells goigs i lloances,

eternament, al bon Jesús.

Negro espiritual. Adaptació d’A. Martorell.

L’Emigrant

Dolça Catalunya,

Pàtria del meu cor

quan de tu s’allunya,

d’enyorança es mor.

I

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,

blanc Pirineu,

marges i rius, ermita al cel suspesa,

per sempre, adéu!

Arpes del bosc, pinsans i caderneres,

cantau, cantau;

Jo dic plorant, a boscos i riberes:

adéu-siau!

II

On trobaré tos sanitosos climes,

ton cel daurat?

Mes, ai! mes ai! on trobaré tes cimes,

bell Montserrat?

En lloc veuré, ciutat de Barcelona,

ta hermosa Seu,

ni eixos turons, joiells de la corona

que et posà Déu.

III

Adéu, germans; adéu-siau mon pare;

no us veuré més!

Oh! Si al fossar on jau ma dolça mare,

jo el llit tingués!

Oh! mariners! Lo vent que me’n desterra,

que em fa sofrir!

Estic malalt; mes, ai! tornau-me a terra

que hi vull morir.

Música d’Amadeu Vives. Lletra de Mn. Cinto Verdaguer, prev.

http://www.goear.com/listen/ef219ab/lemigrant-emili-vendrell

Pel Teu Amor (Rosó)

I. Amb la llum del teu mirar

has omplert la meva vida,

si em poguessis estimar

ma il.lusió fóra acomplida

i viuria tan content

que en mon rostre s’hi veuria

la llum de l’agraïment

i a tothora et cantaria

una cançó pels teus rulls

que jo mateix et faria

i una cançó pels teus ulls,

perquè enmig de tants esculls

ells fossin la meva guia.

Rosó, Rosó,

llum de la meva vida!

Rosó, Rosó,

no desfacis ma il.lusió!

II. Presoner só en tots moments

de la teva veu tan clara,

que allunya els mals pensaments

i la bondat sols empara,

perquè és fresca i és suau

i és un doll de poesia

i s’assembla en el cel blau

que al cor ens dóna alegria,

doncs ja que em tens presoner

un dia i un altre dia

i jo m’hi trobo tan bé,

Roser, la meva Roser,

vulgues fer-me companyia.

Rosó, Rosó,

llum de la meva vida!

Rosó, Rosó,

no desfacis ma il.lusió!

Pel Teu Amor (Rosó)

La Gata i el Belitre

1. De la gata i el belitre

jo us diré el que ha passat;

s’ha perdut alguna cosa,

no sé qui l’haurà trobat.

Si serà el gos o bé el gat,

a la nyigo, nyigo, nyigo,

si serà el gos o bé el gat

aquell qui ho haurà trobat.

2. Ja en respon una velleta:

-Penso que haurà estat el ca,

jo la gata no la he vista

ni sentida miolar.

Que si la puc atrapar…

que ja me la pagarà.

3. Doncs, bé estareu contentes

ara que el ca se n’ha anat,

atipareu bé la gata

que estiga grassa aviat;

li donareu pa torrat…

i amb oli ben sucat.

4. Faci fred o plogui o nevi

a defora em fan anar

tant si és nit com si és de dia

sense beure ni menjar.

Sense llit, sense sopar…

mal ofici és el de ca.

5. Som anat a la perera

som estat afortunat,

som menjat sinó una pera

i m’han ben codolejat.

Diuen que em volen matar…

no sé de mi què serà.

6. Ara ve la primavera

que regnarà la guineu,

ara ve la primavera

que regnarà la guineu

i llavors bé ho veureu…

els gossos si tenen preu.

Popular catalana.

Cançó Muntanyenca

1. Muntanyes regalades

les dels voltants d’Olot, 

la primavera hi canta,

s’hi xala la tardor;

i si l’hivern hi neva,

l’estiu, festa major!

Muntanyes regalades,

les dels voltants d’Olot.

2. Companys, amunt i fora,

gran aire i gran claror

encenguin nostres venes

i eixamplin nostres cors.

Res dóna l’alegria

d’aqueixos miradors.

Muntanyes regalades,

les dels voltants d’Olot.

3. Bell Puigsacalm, tes cimes

congrien pluja i sol,

el Pirineu tendresa

amb fraternals petons,

records d’antiga pàtria, 

confiances al retorn.

Muntanyes regalades,

les dels voltants d’Olot.

Rossinyol

1. Rossinyol que vas a França, rossinyol,

encomana’m a la mare rossinyol

d’un bell boscatge, rossinyol d’un vol.

2. Encomana’m a la mare, rossinyol,

i a mon pare no pas gaire, rossinyol,

d’un bell boscatge, rossinyol d’un vol.

3. I a mon pare no pas gaire, rossinyol,

perquè a un pastor me n’he dada, rossinyol,

d’un bell boscatge, rossinyol d’un vol.

Popular catalana.

El Caçador i la Pastoreta

1. Una matinada fresca

drum blai là

quina fresca hi feia!

vaig sortir per anar a caçar

drum blai là quina fresca hi fa!

2. No en trobo perdiu ni guatlla

drum blai là

quina fresca hi feia!

per a poder-li tirar

drum blai là

quina fresca hi fa!

3. Si no una pobra pastora

drum blai là

quina fresca hi feia!

que en guardava el bestiar

drum blai là

quina fresca hi fa!

4. De tan boniqueta que era

drum blai là

quina fresca hi feia!

no la goso despertar

drum blai là

quina fresca hi fa!

Popular catalana.

Virolai

Rosa d’Abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel,

il.lumineu la catalana terra;

guieu-nos cap al Cel.

1. Amb serra d’or els angelets serraren, 

eixos turons per fer-vos un palau, 

Reina del cel que els serafins baixaren, 

deu-nos abric dins vostre mantell blau, 

Rosa d’Abril…

2. Alba naixent d’estrelles coronada,

Ciutat de Déu que somnià David,

a vostres peus la lluna s’és posada,

el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Rosa d’Abril…

3. Dels catalans sempre sereu Princesa,

dels espanyols Estrella d’Orient;

sigueu pels bons pilar de fortalesa,

pels pecadors el port de salvament.

Rosa d’Abril…

4. Doneu consol a qui la pàtria enyora

sens veure mai els cims de Montserrat;

en terra i mar oïu a qui us implora,

torneu a Déu aquells qui l’han deixat.

Rosa d’Abril…

5. Mística font de l’aigua de la vida,

rageu del cel al cor del meu país;

dons i virtuts deixeu-li per florida;

féu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Rosa d’Abril…

6. Amb vostre nom comença nostra història,

i és Montserrat el nostre Sinaí.

Siguen per tots escala de la Glòria,

eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’Abril…

Música de J. Rodoreda. Lletra de Mn. Cinto Verdaguer.

Llevantina

Una donzella de la costa de Llevant,

en abrandar-se la llum clara en l’horitzó,

sentia en somnis les paraules de l’aimant,

que va deixar-la sola i trista en el dolor.

-Ai, on és el meu amor

que no el tinc en la mirada?

Què s’ha fet del jurament

i l’encís de ses paraules?

Ai, amor, per què has fugit 

de mi!

Confia en les paraules que jo et dic

-li deia l’estimat encès d’amor-

el món el veig amb tu molt més bonic,

molt més bonic!

Et vull aimada vora del cor!

Escolta, bonica:

tu ets la donzelleta més aimada.

Escolta, bonica:

tu no seràs de mi mai oblidada.

No oblidis tu,

no oblidis tu

l’amor més constant.

No oblidis tu,

no oblidis tu

l’amor pur i sant.

Llevantina, Llevantina,

jo et seré sempre fidel

i als meus ulls veuràs un cel

revivint el goig de la pau divina.

Llevantina, creu en mi!-

La donzella enamorada

resta trista tota sola

perquè es veu abandonada

de l’aimant i es desconsola,

i vençuda d’enyorança,

per calmar el seu sofrir

prefereix, sense esperança, 

morir!

Música de Vicens Bou. Lletra de R. Ribera i J. Serracans.

Post Navigation