lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

Archive for the tag “Tomeu Penya”

Lola la Tavernera

Ja de negre nit buscant aixopluc entra a la taverna,
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor,
mariner jove , tibat i fort, amb foulard negre lligat al coll,
alt rodasoques, perdonavides i adul.lador.

Corre Lola, posa’m un got de ví… i et cantaré una cançó.

I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul balanceja els pits, xiscla una rialla,
i mirant coqueta pica l’ullet al noi de Calella,
gronxulant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera.

El teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fí del temps si tu vols ser meva.
I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.

……………….

Quan arriba el vespre la tavernera encisadora,
espera el galant que com cada nit l’ha d’enamorar
amb la guitarra i un got de vi, cantará alegre tota la nit
cançons de Cuba, cants de mulates i blaumarí.

Corre Lola, posa’m un got de ví…
I et canto tota la nit..

I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla
i mirant coqueta pica l’ullet al noi de Calella,
gronxulant el cos, marcant el compás d’aquella havanera.

El teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la bella Lola llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.

Mans a la cintura, balla amb soltura
pel seu amant.

Anuncis

Havanera

 

Vaig com loco
per tornar a vore’t,
tocar es teus cabells,
besar-te a sa boca…
I ensumar es perfum
que t’enrevolta…

I és que et duc tan a dintre meu
que no res sé fer
si no et tenc devora…
I si no vols que em mori, torna,
torna prest…!

Torna que em mor de ganes per cantar-te
¡ai!, una havanera!
Te la vaig escriure un vespre
que t’enyorava i que tu no hi eres…

Té una coseta dolça
que es qui l’escolta
¡ai!, s’enamora!

Com de sa cadència hermosa
des teu cosset
i des seu encant,
que com un jonc s’engronça!

Quan tu passes s’aire es gira
per mirar-te
i fins i tot la mar
s’atura de fer ones!

Vaig com loco
per tornar a vore’t
tocar es teus cabells
besar-te a sa boca…
i ensumar es perfum
que t’enrevolta…

I és que et duc tan a dintre meu
que no res sé fer
si no et tenc devora…
I si no vols que em mori, torna,
torna prest…!

Torna que em mor de ganes per cantar-te
¡ai!, una havanera!
Te la vaig escriure un vespre
que t’enyorava i que tu no hi eres…

Té una coseta dolça
que es qui l’escolta
¡ai!, s’enamora!

Com de sa cadència hermosa
des teu cosset
i des seu encant,
que com un jonc s’engronça!

Quan tu passes s’aire es gira
per mirar-te
i fins i tot la mar
s’atura de fer ones!

i fins i tot la mar…
s’atura de fer ones…!

i fins i tot la mar…
s’atura de fer ones…!

Torna que em mor de ganes per cantar-te
¡ai! una havanera!
Te la vaig escriure un vespre
que t’enyorava i que tu no hi eres…

Té una coseta dolça
que es qui l’escolta
¡ai!, s’enamora…!

Com de sa cadència hermosa
des teu cosset
i des seu encant,
que com un jonc s’engronça!

 

Post Navigation