lliri blau

el qui canta els seus mals espanta…

El Concert.

Les violes grinyolen, grinyolen i tremolen,
les violes grinyolen, les violes i els violins.

Les grosses timbales sols fan dues notes, 
sol do do do sol sol i bum bum bum bum.

El clarinet, el clarinet fa dua dua duanet,
el clarinet, el clarinet fa dua dua duanet.

La trompeta ens desperta, ta ta ta ta, tararata, ta ta ta,
la trompeta ens desperta, ta ta ta ta, tararata, ta ta ta.

El corn, el corn respon tot sol,
el corn, el corn respon tot sol.

The best sea shanties.

Juan sin Tierra, de Victor Jara.

Voy a cantar el corrido
De un hombre que fue a la guerra
Que anduvo en la sierra herido
Para conquistar su tierra.

Lo conocí en la batalla
Y entre tanta balacera
El que es revolucionario
Puede morir donde quiera.

El general nos decía
“Peleen con mucho valor
Les vamos a dar parcelas
Cuando haya repartición”.

Mi padre fue peón de hacienda
Y yo un revolucionario
Mis hijos pusieron tienda
Y mi nieto es funcionario.

Gritó Emiliano Zapata
“¡Quiero tierra y libertad!”
Y el gobierno se reía
Cuando lo iban a enterrar.

Vuela, vuela palomita
Párate en aquella higuera
Que aquí se acaba el corrido
Del mentado Juan sin Tierra.

Victor Jara.

Sto Perigiali / Tocs d’Eternitat.

TOCS D’ETERNITAT

Dins les gronxants onades del nostre mar,

embolcallada de salabror,

la dansa de l’aigua em feia sentir, ben subtilment,

record i enyor d’una eternitat.

En la vesprada i ja en fosca nit,

esguardo el cel i em crema un neguit:

on sóu, amics, que pel vostre amor vaig sentir

el dolç batec d’eternitat.

Onades llangoroses vénen i van

en l’estretor dels meus horitzons.

La música escalfa el meu anhel i encén el meu cant,

i em lliura a espais d’eternitat.

Música: Mikis Theodorakis. Canta: Maria Farantouri. Lletra: M.A.Santapau (no és traducció ans creació).

Amhrán na Leabhar / Cant dels Llibres

Óró sé do bheatha bhale

Lili Marlene

1. Vor der Kaserne
Vor dem großen Tor
Steht ‘ne Laterne
Und steht sie noch davor
Dort wollen wir uns wieder seh’n
Bei der Laterne woll’n wir steh’n
|: Wie einst Lili Marleen. : 
|
2. Uns’re beide Schatten
Sah’n wie einer aus
Daß wir lieb uns hatten
Das sah man gleich daraus
Und alle Leute soll’n es seh’n
Wenn wir bei der Laterne steh’n
|: Wie einst Lili Marleen. : 
|
3. Schon rief der Posten
Sie blasen Zapfenstreich
Das kann drei Tage kosten
Kam’rad, ich komm sogleich
Da sagten wir auf Wiedersehen
Wie gerne wollt ich mit dir geh’n
|: Mit dir Lili Marleen. : |

4. Deine Schritte kennt sie
Deinen schönen Gang
Alle Abend brennt sie
Doch mich vergaß sie lang
Und sollte mir ein Leids gescheh’n
Wer wird bei der Laterne stehen
|: Mit dir Lili Marleen? : |

5. Aus dem stillen Raume
Aus der Erde Grund
Hebt sich wie im Traume
Dein verliebter Mund
|: Wenn sich die späten Nebel drehn
Werd’ will bei der Laterne steh’n
Mit dir Lili Marleen: |

No Trobaràs la Mar.

Si un dia véns a casa
Te mostraré es jardí
Un núvol que tenc al pati
I la flor de gessamíNo trobaràs la mar
La mar fa temps que va fugir
Un dia se’n va anar
I em va deixar aquí

Deixaré sa feina per tu
Ses eines damunt sa taula
Tancaré bé sa finestra
I es vent no em robarà cap paraulaNo trobaràs la mar
La mar fa temps que va fugir
Un dia se’n va anar
I em va deixar aquí

Deixaré sa feina per tu
I fruites a la taula,
I una cançó per a tu
Que fa temps que tenc guardadaNo trobaràs la mar
La mar fa temps que va fugir
Un dia se’n va anar
I em va deixar aquí

I més tard, quan te’n vagis
Serà l’hivern cada nit
Jauré en el mateix llit
Amb la fredor en els llavisNo trobaràs la mar
La mar fa temps que va fugir
Un dia se’n va anar
I em va deixar aquí

Sa mort de na Margalida

L’amo de Bàlitx m’envia
Missatges i jornalers
Sa madona i los demés
Sa madona i los demés
Tota la gent que hi haviaVoleu escriure un paper
Sa mort de Na Margalida
Que si greu no vos sabia
Que si greu no vos sabia
Començaria es procésDia setze de gener
Dins can Tropell m’encontrava
En Joan Blai me dugué
En Joan Blai me dugué
Noves que jo no esperavaVa dir si alterat estava
Jo li vaig dir: -No res sé
De s’al·lota me dugué
De s’al·lota me dugué
Que ella morta s’encontravaJo corria i no veia
I a ca seva vaig anar
Com mentre obrí sa porta
Com mentre obrí sa porta
Sa mare ja em va abraçarI ella em va dir: Sebastià
Na Margalida ja és morta
Oh punyalada més forta
Oh punyalada més forta
No la rep cap cristià!I a veure-la vull jo anar
I a veure-la vull jo anar
Que es mirar-la… 

Noies Voramar

Cercàveu, d’esquena

A la platja, la sal assecada.

Serena, va passar la barca,

Enlairant la vela…

Un vestit blanc,

Un vestit blanc us va oferir:

L’haguéssiu vist

Girant els ulls a l’horitzó!

Un vestit blanc,

Un vestit blanc us va oferir:

L’haguéssiu vist

Girant els ulls a l’horitzó!

La vela ennegrí de pena

Mentre s’allunyava…

La vela ennegrí de pena

Mentre s’allunyava…

Un vestit blanc,

Un vestit blanc us va oferir:

L’haguéssiu vist

Girant els ulls a l’horitzó!

Un vestit blanc,

Un vestit blanc us va oferir:

L’haguéssiu vist

Girant els ulls a l’horitzó!

Aaah… La-la la la-ra-la…

Girant, els ulls girant…

Post Navigation